22 de febrer de 2015, Dia de la Igualtat Salarial.
24 febrer, 2015
0

Des del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana manifestem que a data d’avui la “igual retribució per a treballs d’igual valor” segueix sense ser aconseguida. En realitat, s’estan donant passos enrere a una velocitat molt alarmant. Any rere any, des que es va aprovar l’última reforma laboral perpetrada pel Govern del PP, el dia a dia laboral s’ha convertit en un àmbit on els drets de tot tipus han desaparegut brutalment. A més la degradació social, política, econòmica i personal estan afectant directament a la població. Certament, aquestes polítiques d’austeritat ens han fet retrocedir molts anys, arribant-se inclús a assar fam en algunes famílies del País Valencià.

Al País Valencià les dades relatives a la bretxa salarial entre dones i homes han empitjorat des de l’any passat. Concretament, és d’un 26.42% anual. Les treballadores guanyen 6.418,35 euros menys anualment que els treballadors, realitzant treballs d’igual valor. Això ens situa gairebé tres punts per sobre de la mitjana estatal que és d’un 23.93% anual, que es tradueix en 6.144,72 euros anuals menys.

Si l´austericidi és pavorosament real, a això s’afegeixen circumstàncies que sembla que en compte de retrocedir estan rebrotant amb força:

? Moltes dones han de cuidar de nou, aquesta vegada als seus néts/as, moltes d’elles amb edat avançada i amb necessitat que les cuiden a elles. Això a més s’ha agreujat a causa de la destrucció massiva dels serveis socials i d’atenció a la dependència perpetrats pel PP a nivell estatal i autonòmic.

? La manca d’una xarxa serveis públics, i/o l’eliminació dels existents, en matèria d’infància, persones dependents i majors han fet que les ocupacions en aquests àmbits estiguin sent aniquilats, àmbits en molts casos molt feminitzats.

? El contracte de mitja jornada s’ha convertit en el contracte estrela. Un contracte que fa que les treballadores i treballadors ens estavellem contra la injustícia d’una contractació a temps parcial; però una exigència a temps de treball complet. Fet aquest que venim denunciant des del començament de la mal cridada crisi.

? L’economia submergida és una pràctica habitual, amb el que això comporta de pèrdua i expulsió del sistema. Un sistema com el nostre que es basa a estar cotitzant. Les campanyes que diuen haver llançat per eradicar-ho no estan assortint els resultats necessaris, hi haurà què fer una mica més, no?, com campanyes on a la ITSS se’ls demani des del Govern que comprovin l’existència o no d’igualtat salarial en les empreses, en comptes d’anar perseguint a les persones aturades.

? Els rols i estereotips sexistes segueixen incidint en l’àmbit laboral de forma important. Sobretot, són les dones les majors perjudicades; perquè això que es diu bretxa salarial, porta camí de ser tan profunda que no hi hagi oportunitats per sortir d’ella en generacions.

? A més altres qüestions com l’exercici del dret a la conciliació es converteix en obstacle real a l’hora d’accedir al treball; però també quant a les promocions internes. Això perjudica també majoritàriament a les dones, però no solament ja que els treballadors que decideixen exercir el seu dret a conciliar també es troben amb greus comportaments i comentaris hostils i molt masclistes. La coresponsabilitat s’està convertint en un enemic a batre.

És per tot això que des del CJCV i, a causa de la proximitat d’eleccions en diferents àmbits, s’exigeix que hi hagi un compromís ferm, seriós i sobretot ajustat a dret per eradicar la precarietat com a senyal d’identitat d’aquests governs del PP. Per a això considerem, s’han d’incloure als programes electorals mesures concretes com les següents:

• Es retribueixin igual, els treballs d’igual valor. Perseguint-se tot tipus de precarietat i abús laboral com a objectiu fonamental i central en la nostra societat. Per a això es requereixen plans d’inspecció ben dotats i extensos i intensos.

• Es fomenti la coresponsabilitat de manera proactiva. Especialment mitjançant una inversió pública en tots els àmbits socials aniquilats. Els drets de les dones i els homes no es poden deixar al voluntarisme, què hagués estat del nostre estat si no haguessin funcionat les xarxes de suport informals? Així com es mantinguin i creuen uns serveis públics en matèria d’infància, dependència, majors entre uns altres. I s’ampliï el permís de paternitat, convertint el mateix en obligatori, igual i intransferible. Els pressupostos de l’Estat per 2015 tornen a posposar la seva ampliació de quatre setmanes a l’any 2016.

• Es doti i aplicació correctament la Llei de Dependència. Fet aquest que no s’ha respectat a la Comunitat Valenciana a cap moment. Abans perquè no hi havia crisi i sí interessos i ara perquè hi ha crisis, al final les persones no poden exercir el seu dret a una vida digna.

• Es vaig ampliar l’educació pública fent-la efectiva des dels 0 anys.

• S’implementin totes les polítiques públiques amb perspectiva de gènere i valoració de l’impacte de gènere. Això especialment en les polítiques d’ocupació; però també en totes

• Es respecti el principi d’igualtat com a inspirador de tot l’ordenament jurídic. Es respecti tota la normativa en igualtat d’oportunitats, de tracte i no discriminació existent en l’àmbit local, autonòmic, estatal i europeu.

• Es retiri la reforma laboral que solament ha servit per destruir ocupació i precaritzar fins a extrems insospitats la vida de les treballadores i treballadors, així com de la ciutadania en general. Havent estat l’atac més atroç de la història democràtica recent a la negociació col·lectiva i, per tant, a l’ocupació.

• Es requereix una àmplia participació de les dones en el diàleg social i en la negociació col·lectiva per avançar en una igualtat que arribe a ser real i efectiva.

 

Per tot això el CJCV denuncia que l’existència i avanç de la discriminació salarial per raó de sexe i la involució de drets en tots els àmbits socials, culturals, polítics, econòmics, laborals, etc. són inadmissibles en una societat que es diu democràtica, JA N’HI HA PROU!:

NO A les RETALLADES SOCIALS, ECONÒMIQUES, POLÍTIQUES, D’IGUALTAT, EN DEFINITIVA DE

NO A la DESIGUALTAT SALARIAL. NO A la DISCRIMINACIÓ SALARIAL.

NO A POLÍTIQUES AUSTERICIDES, ON LES PERSONES S’ESTAN CONVERTINT EN UNA MERA

SÍ A la IGUALTAT DE GÈNERE

SÍ A la IGUALTAT SALARIAL

Proposta de resolució presentada per Aposta Jove-UGT PV en la XLI AGO celebrada el passat 22/02/2015 i aprovada per l’Assemblea.