Estudi sociològic
El 88.9% de la joventut valenciana té sentiments negatius respecte a la política
- L’estudi ‘La cultura política entre la joventut de la Comunitat Valenciana’ alerta sobre els sentiments negatius que inspira la política entre les persones joves.
- La presidenta, Esther Martínez Ferrando, alerta de la baixa confiança de la joventut en les principals institucions, especialment els partits polítics.
VALÈNCIA – 23.12.2024 La joventut valenciana aprova majoritàriament el funcionament democràtic en el nostre territori, encara que la mitjana és baixa (5.7). Així ho reflecteix l’estudi sociològic ‘La cultura política entre les persones joves de la Comunitat Valenciana’ presentat pel Consell Valencià de la Joventut (CVJ), que ha estat possible gràcies al suport de l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) en paraules de Nuria Dolz, tresorera de l’entitat.
Quasi huit de cada deu joves aprova el funcionament democràtic mentre que el 23.4% que el suspén. Així mateix, l’estudi assenyala que la percepció dels joves és que els partits polítics acumulen massa poder i que presenten una actitud crítica cap aquest tipus d’entitats. Sobre aquesta qüestió, Víctor Pons, sociòleg al càrrec de la investigació, va destacar que “en la fase qualitativa afloraren discursos que descrivien als partits com organitzacions que estan sempre barallant-se i, en eixe sentit, els joves que participaren els acusaven del fet que no servien per a res”.
En relació amb aquest punt, l’informe descriu una situació prou preocupant en opinió de la presidenta del CVJ, com és que els joves només confien en 6 de les 19 institucions sobre les quals se’ls ha consultat, entre les quals destaquen els professionals docents, els cossos de seguretat de l’estat, la Unió Europea, les ONGs i les entitats d’educació normal. Especialment dolenta, l’escassa confiança en els partits polítics, que en una escala d’1 a 10, obtenen un 3.1, la segona pitjor valorada només superada per l’Església catòlica amb un 2.7.
“Les dades mostren una alta desconfiança cap a les principals institucions del nostre sistema polític, especialment les que són percebudes amb major poder. La falta d’inclusió de les preocupacions dels joves en l’agenda política o la seua infrarepresentació en les càmeres legislatives o els governs són factors que poden explicar aquesta desconfiança” va ressenyar Martínez.
Problemes més freqüents
Al capdavant dels problemes més freqüents entre les persones joves estan les qüestions laborals, seguides de les d’accés a l’habitatge i el cost de la vida. En grau més baix també s’assenyala l’educació, la convivència i la salut i el benestar.
L’estudi recull les percepcions de les persones joves sobre els principals problemes dels joves i els compara amb els problemes propis, mostrant-se una plena coincidència en els tres principals: ocupació, habitatge i poder adquisitiu.
“És més que una qüestió perceptiva, les dades objectives es corresponen amb el que manifesta la joventut. Tenim una taxa d’emancipació juvenil del 16.5%, estem al capdavant de l’atur juvenil en la Unió Europea i un jove amb ocupació ha de destinar el 87.9% del seu sou per a llogar en solitari. Els problemes dels joves són reals, no simplement sentits” ha declarat Martínez durant la seua intervenció on també ha demanat “que es done resposta de manera eficaç als problemes de la joventut si volem recuperar la seua confiança en les institucions”
Un terç interessat per la política, altre terç desinteressat
El 30.7% de la joventut està prou o molt interessada en la política, mentre que el 33% ho està poc o gens. A més, els sentiments predominants entre la joventut quan es parla de política són la desconfiança i la indignació i quasi nou de cada deu joves declaren sentir sentiments negatius, davant el 37% que té positius.
Una joventut que sí parla de política amb familiars i amistats, més de la meitat dels joves ho fan, però només 1 de cada 3 s’informa de manera freqüent de l’actualitat política i ho fan majoritàriament mitjançant els cercadors d’internet i les xarxes socials -Instagram-.
L’estudi, que combina diferents tècniques d’investigació quantitativa i qualitativa, compta amb una enquesta a 550 persones joves de la Comunitat Valenciana i tres grups de discussió amb joves de diferents trams d’edat (16-20 anys; 21-25 anys i 26-30 anys) de diferents províncies i amb paritat de gènere, tenint en compte el nivell d’estudis, la situació laboral, la grandària de municipi i la ubicació ideològica.
Una taula redona per a interpretar els resultats
L’acte de presentació es va tancar amb una taula redona amb participació de Bruno Sansaloni, en representació de Nuevas Generaciones CV; Laura Barrios de Joves Socialistes PV i María José Calabuig representant de Joves PV i actual diputada a les Corts pel grup parlamentari Compromís.
Llig l’estudi complet ací.
