- L’emancipació juvenil al territori valencià puja respecte al passat semestre i es sitúa en un 15’5%; però conserva la seua posició per davall de la mitjana estatal (16’3%), segons les últimes dades de l’Observatori d’Emancipació Juvenil
- Una jove valenciana hauria de destinar el 77’7% del seu salari per poder llogar un habitatge en solitari; en el cas de la compra, necessitaria 3’5 salaris anuals complets per poder pagar l’entrada
L’emancipació juvenil a la Comunitat Valenciana augmenta 2’15 punts respecte a les dades del mateix període de 2022, registrant una dada del 15’5% de població juvenil valenciana emancipada. Aquesta dada situa al territori valencià com la vuitena comunitat amb més taxa d’emancipació residencial però, encara així continua estant per davall de la mitjana estatal, sent aquesta d’un 16’3%.
Tanmateix, l’augment del preu d’habitatge en lloguer al territori valencià es va disparar un 15’7% interanualment, implicant que les joves valencianes hagen de destinar un 77’7% del seu salari si volen emancipar-se a soles. Al igual, l’opció d’emancipar-se mitjançant la compra d’un habitatge per hipoteca, implicaria que una persona jove valenciana hauria d’estalviar 3’5 sous anuals complets per a pagar l’entrada.
Ocupació juvenil al territori valencià
El primer semestre de 2023 deixa una taxa d’ocupació bastant estable respecte l’any anterior. Per altra banda, tant la xifra d’activitat com la d’atur augmenten lleugerament un 1’4% i un 0’8%, respectivament.
Aprofundint en les dades d’ocupació juvenil de l’informe presentat pel Consell Valencià de la Joventut, cal destacar la baixada de l’ocupació a temps complet respecte a l’augment de la joventut amb contractació parcial, la qual passa a ser del 34’5%. A més, quasi la meitat de les persones joves amb un contracte a temps parcial en la Comunitat el tenia de manera involuntària, és a dir, volien tindre un contracte a temps complet.
Sobre els tipus de contracte, es destacable que, la taxa de temporalitat en la Comunitat es va situar en el 37’9%, després d’una reducció del 25% en el nombre de persones joves amb un contracte temporal. Quant als contractes indefinits, aquests suposaven el 62’1%, tras una pujada del quasi 40% respecte a l’any 2022.
Cal destacar la mirada amb perspectiva de gènere sobre les dades ja que, la situació de les dones joves empitjora, augmentant l’escletxa respecte a les dades dels homes joves, en més d’una d’elles. Les dones pateixen més atur, més temporalitat i més parcialitat.
A mitjan any 2023, el 20’8% de les persones joves que treballaven en la Comunitat es trobaven subocupades. Així mateix, la sobrequalificació era del 33’8% de les persones joves amb estudis superiors acabats.
Per últim, els “sísís”, és a dir, les joves que sí estudien i sí treballen, passaven a representar quasi el 40% de la població jove ocupada; un 16’5% més que en l’any anterior.
L’accés a l’habitatge de les joves valencianes
La taxa d’emancipació juvenil a meitat de l’any 2023 va reflectir una millora respecte al semestre anterior, passant d’un 15% a un 15’5%, encara que, comparant-la amb la mitjana estatal (16’3%), el territori valencià continua per davall. En eixe sentit, un gran obstàcle a l’emancipació al qual ha de fer front una persona jove és la dificultat que hi ha per a accedir a un habitatge. Una persona jove asalariada ha de destinar el 77,7% del seu salari a pagar el lloguer si s’emancipa en solitari i 3’5 sous anuals per pagar l’entrada d’un habitatge en cas de compra.
Respecte a la forma d’emancipació de la joventut valenciana cal destacar que, aquesta continua fent-ho majoritàriament en règim de lloguer, representant el 57’4% de la joventut emancipada.
Encara així, parlant del preu mitjà de l’habitatge de lloguer, aquest va pujar un 15’7% en un any, situant el preu mitjà en 768€, ja que, depenent de la província, la situació quant als preus és diferent. Castelló encareix amb 584 euros de mitjana, mentre que València ho fa amb 816 euros de mitjana per un habitatge en lloguer.
Destacable és també la pujada desorbitada dels preus del lloguer d’habitacions en les tres províncies, on es registren a mitjan any 2023, els següents preus: Alacant amb una mitjana de 310 euros, Castelló 280 euros i València 360 euros.
Quant a la compravenda d’habitatge, aquest també ha patit una pujada de 4’5 punts respecte a l’any passat. Aquest passa a suposar 11’6% anys del salari d’una persona jove al territori valencià. En aquest règim, també poden evidenciar diferències per territori on, en Alacant és més cara la compravenda respecte a València i Castelló.
Per últim, el cost efectiu de l’habitatge per a la població jove emancipada en la Comunitat Valenciana, va pujar un 14’5% en tan sols un any; a més dels imports mensuals dels subministraments i serveis de l’habitatge, els quals han encarit un 10’7% a la comunitat.
Davant l’emergència, solucions
Malgrat l’evolució positiva dels darrers semestres, la situació actual de la joventut és preocupant i hauria de ser una prioritat institucional. L’emancipació juvenil a Espanya es produeix als 30’3 anys, quan la joventut deixa de ser jove. Aquest problema és especialment agut entre la joventut valenciana, que s’emancipa per baix de la mitjana estatal.
És necessari abordar l’emancipació juvenil des d’un enfocament que reconega l’habitatge com un dret vulnerat. Proposem un Pla d’Habitatge Jove Valencià amb un diagnòstic clar i mesures específiques a curt, mitjà i llarg termini. Tot i els esforços de la joventut valenciana, la manca d’ofertes de preus assequibles i ajudes al lloguer insuficients dificulten l’emancipació.
Cal revisar les polítiques actuals i garantir que la joventut tinga el suport necessari per emancipar-se amb seguretat. Proposem ampliar el Parc públic d’Habitatge, assegurar que el 40% de l’habitatge públic siga per a joves, augmentar les ajudes al lloguer i a la compra, i regular els preus del lloguer per evitar abusos.
Aquestes mesures s’han demostrat efectives en altres països i són necessàries per millorar l’emancipació juvenil.
