Manifeste del Primer de Maig de 2015
29 abril, 2015
0

El Primer de Maig és el Dia Internacional dels Treballadors i les Treballadores, com a commemoració de la consecució, enguany fa 125 anys, de la jornada laboral de huit hores. Una jornada que actualment serveix per a reivindicar els drets laborals i socials de la ciutadania en general i, especialment per la conjuntura actual, per a la joventut.

El Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana es va crear a través del Decret 14/1983 del Govern Valencià i la llei ens reconeix com al “màxim Òrgan Nacional de representació de les organitzacions juvenils valencianes” així com d’interlocutor vàlid en matèria de joventut davant la Generalitat Valenciana i les institucions públiques valencianes en matèria de joventut. Un dels fins últims del CJCV és defendre els drets i els interessos de la joventut i per tant funciona com a ferramenta de visibilització dels problemes que ens afecten com a col·lectiu, també enfront del mercat de treball.

Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT) un gran nombre de joves tenim treballs de mala qualitat i amb baixa remuneració que sovint pertanyen a l’economia submergida. La OIT en nombrosos estudis ja ha explicat com marca la inserció laboral en la trajectòria professional dels i les joves i ha advertit sobre que estem enfront d’una generació “marcada” de joves treballadors que s’enfronten a una perillosa mescla d’alta desocupació, augment de la inactivitat i treball precari als països desenvolupats, així com a la persistència d’alts nivells de pobresa laboral als països en vies de desenvolupament.

Després de cinc anys de crisi, de la qual ens volen fer creure que ja estem sortint, encara som les grans víctimes els i les joves, i la prova està en què vam ser els primers a eixir del mercat de Treball i serem els últims en tornar, de fet, les dades d´atur encara son inassolibles. Tenint en compte que en paral·lel es dóna el fenomen de la inserció laboral dels nous joves, que si per se és un procés complicat, en plena crisi és un dels pitjors moments als quals ens enfrontem la joventut valenciana.

Hem de tindre en compte també, que estem en el moment vital de construir el nostre projecte de vida independent de la llar familiar i amb aquesta situació és impossible. No és d’estranyar per tant que a la Comunitat Valenciana sols el  Segurament això te molt a veure amb l´atur i la precarietat laboral que sofrim la joventut valenciana.

Si parlem de la taxa d´atur de les i els joves menors de 25 anys en el nostre territori, és molt més preocupant que la de la població adulta. L´atur juvenil és un fenomen estructural de la societat espanyola i valenciana, superant en percentatge en el doble a l´atur de les persones adultes, això sumat a la subocupació que sofrim els i les treballadores joves.

Les noves generacions estem excloses de tindre bones perspectives laborals, és a dir, d´accedir a ocupacions estables i qualificades, no sols a curt termini. Aquesta situació no és només transitòria, pot acompanyar-nos com a generació també en el futur, limitant-nos les nostres perspectives de desenvolupament professional i d´estabilitat laboral.

La taxa d´atur juvenil ha passat del 40,73% en el primer trimestre de 2010 al 52.38% en el primer trimestre de 2015. Com podem apreciar, la joventut valenciana encara no hem vist aparéixer ni els brots verds ni la sortida de la crisi.

En el cas de les dones joves, la desocupació s’ha incrementat des de 2010 en un 13,02% des de 2010 ( 40,30% al 53,02% ). En el cas dels homes ha passat del 41,09% al 51,90%. No sols tenim un gran problema amb l´atur juvenil, també arrosseguem les diferències de gènere de forma generacional en el mercat de treball.

Aquí es demostra que les reformes laborals aplicades no han servit per a altra cosa que empitjorar la situació més si cap, i precaritzar més la vida dels i les joves, i que el tipus de polítiques actives d’ocupació competència del govern de la Generalitat Valenciana han estat infructuoses, per no dir inexistents.

Si parlem de la taxa d’activitat dels menors de 25 anys, en el cas de la Comunitat Valenciana ha descendit des del primer trimestre de 2010 (48,74%) al primer trimestre de 2015 (39,42%) en 9,32 punts. Això significa que cada vegada hi ha menys joves treballant o buscant ocupació de forma activa. Podríem fer una lectura positiva d´això, com que molts joves a tornat al sistema educatiu per a continuar formant-se, però estaríem mentint, ja que cada vegada són inferiors els números de matrícules universitàries o de formació professional, a més amb una pujada de taxes universitàries amb augments d’entre el 60 i el 93% en el cas de la nostra comunitat des de 2009. És a dir, que l´únic que s´ha incrementat és el nombre de joves valencians que ni estudien ni treballen, que frega el 20%, o el que és el mateix un de cada cinc. Uns nombres que abans de la crisi no arribaven al 10%, sent la quarta autonomia en joves que ni estudien ni treballen.

Per a frenar aquesta situació, tant el govern central com l’autonòmic han apostat fermament per l´empreniment. L´aparició del contacte indefinit per a emprenedors, sumat a l’aprovació de “l’estratègia d´emprenimet i ocupació jove” no ha donat tampoc els resultats esperats, la qual cosa sí que ha fomentat l´aparició de falsos autònoms, treballant realment com a treballadors assalariats, on els joves també soms protagonistes.

Davant aquest panorama de desocupació i precarietat absoluta, molts i moltes joves valencians no han tingut més que exiliar-se. Un exili purament econòmic per què en el nostre territori no existeix possibilitat alguna de trobar un treball decent. El pitjor d’aquesta situació és no saber quant va a durar. La majoria dels joves que se’n van ho veuen com alguna cosa temporal, pensen en treballar fora uns anys fins que la crisi acabe, o almenys la seua pitjor part, per tornar a casa i buscar treball aquí. Les dades provisionals de l’any 2014 de moviments migratoris amb l’exterior presenten una pèrdua de població jove a conseqüència de l’emigració per a tots els trams d’edat, encara que més significativa entre els perfils de més de 25 anys i els homes joves. El balanç entre la immigració i emigració ha donat com a resultat una eixida de 3,3 persones de cada 1.000 residents d’edats entre 16 i 29 anys. Entre la població de 30 a 34 anys, el saldo migratori amb l’exterior ha sigut encara més acusat.

Les polítiques aplicades des de 2010 han provocat en el conjunt de l’Estat i a la Comunitat Valenciana una recessió de devastadors efectes sobre l’ocupació, la cohesió social i la qualitat de vida dels seus ciutadans i ciutadanes en general, i de la joventut en particular, podem dir objectivament que estan sent un fracàs absolut.

Des del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana volem aprofitar aquest 1 de Maig per a exigir un canvi radical en les polítiques d’ocupació, que afavorisquen la creació de treballs dignes i estables per la joventut valenciana i que permitisquen desenvolupar els nostres projectes personals i laborals en la nostra terra.

Necessitem polítiques públiques d’ocupació que afavorisquen que les i els joves qualificats treballen en professions per a les quals s’han format i que els que han estat expulsats del mercat de treball o no tinguen formació, tinguen l´oportunitat de reciclar-se professionalment. A més és obligatori que la joventut exiliada torne i siga el motor del canvi productiu que aquesta terra necessita

Necessitem que l’administració publica i l’entramat empresarial prenga consciència de la gravetat de la situació i es treballe en l’aplicació de mesures d’acció positiva per a la contractació de treballadors i treballadores joves, més enllà de les subvencions a empreses.

Per a millorar la situació de la gent jove, acabar amb la dualitat del mercat de treball i facilitar l’emancipació i la construcció de projectes vitals independents, proposem:

  • Treballar per aconseguir una formació i orientació laboral pública i universal, amb Itineraris individualitzats d’inserció i la creació d’un Observatori Ocupacional que ajude a tindre una diagnosi exacta de la situació
  • Aplicar la Garantia Juvenil com a mesura a curt termini per a pal·liar la situació i incrementar la difusió de la seua existència entre la joventut valenciana
  • Elaborar un pla de retorn dels exiliats econòmics i potenciar de la Formació Professional per fomentar el canvi de sistema productiu
  • Potenciar dels Serveis Públics d’ocupació per a garantir la igualtat d´oportunitats
  • Fer difusió dels drets laborals dels i les joves
  • Promoure l’empreniment col·lectiu, potenciar projectes innovadors i socialment responsables i facilitar-ho burocràticament
  • Fomentar les polítiques públiques de lloguer

 La joventut no sols som el futur d’aquesta terra, som el present

I un país sense present, mai serà un país amb futur