La joventut valenciana és el col·lectiu més afectat per la crisi socioeconòmica causada per la pandèmia de la Covid-19 i necessitem ser el focus d’unes polítiques valentes que garantisquen el nostre benestar personal i mental. Això implica cobrir mancances que des d’abans de la pandèmia ja estaven perpetrades de manera estructural en la nostra societat.
Les dades ens demostren contínuament la situació lamentable a què ens enfrontem les persones joves des de l’última dècada, un impacte agreujat per la Covid-19 i que reclama ser reparada amb immediatesa i amb una perspectiva a llarg termini.
Veiem com el nostre projecte de vida es veu endarrerit constantment i cal organitzar recursos per a assegurar accions coordinades que permeten l’emancipació de la joventut, l’autonomia residencial, tindre un treball en condicions dignes, accedir a la cultura i poder desplaçar-se pel territori valencià sense un seguit continu d’obstacles. Els poders públics han de respondre a les nostres necessitats i garantir els drets que ens permeten desenvolupar-nos i sentir-nos part d’aquesta societat, participar d’aquesta, exposar els nostres interessos i que siguen escoltants, com a camí a seguir per a aconseguir el benestar emocional.
Per això, amb motiu del Dia Internacional de la Joventut, llancem ‘Mentalment gelades’, un projecte que pretén reivindicar la importància del benestar i la salut mental entre la joventut i la necessitat d’una acció conjunta de les diferents Administracions públiques per a oferir una resposta global a un problema multidisciplinari.
La pandèmia de la Covid-19 ens va obligar a posar pausa i quedar-nos a casa durant mesos, ens ha obligat a posposar projectes professionals i personals, ens ha obligat a aturar la socialització i ens ha ensenyat a la força a ser pacients. Però aquesta paràlisi ha transcendit l’àmbit material i també ha impactat en la nostra salut mental. La pandèmia ha agreujat les malalties i els problemes psicològics entre la població més jove, ens ha deixat en molts casos mentalment gelades. Ara ha aplegat el moment de visibilitzar aquesta situació en què es troben moltes persones joves arreu del territori valencià i proposar solucions que ens permeten reconquistar el nostre benestar.
A continuació, presenten les diferents propostes que des del Consell Valencià de la Joventut hem presentat a totes les Conselleries del Govern valencià, per a aconseguir que la salut mental de la joventut s’aborde de manera transversal des de tots els seus vessants:
Presidència de la Generalitat
La joventut hem sigut tradicionalment un col·lectiu oblidat per part dels poders públics i ignorat per la societat. Baix l’erroni mantra de “quan sigues major se solucionaran tots els teus problemes”, la gent jove hem sigut sistemàticament excloses de la política. Però ja no podem esperar més. Primer ens va colpejar la crisi financera del 2008 i, quan pareixia que ens havíem recuperat un poc, la crisi socioeconòmica provocada per la Covid-19 ens ha tornat a caure damunt. Som el grup demogràfic més afectat per l’augment de l’atur, la precarietat laboral, la pèrdua de poder adquisitiu o l’augment dels preus del lloguer i l’habitatge. Com no podia ser d’una altra manera, totes aquestes problemàtiques, a més d’aturar els nostres projectes vitals, han tingut un impacte molt fort en la nostra salut mental. Així mateix, cal sumar l’efecte del confinament i la impossibilitat de socialitzar com a elements pertorbadors del benestar de la joventut valenciana.
Per tot açò, és imperatiu que la joventut es convertisca en una prioritat per als poders públics i que des de les institucions s’articulen mesures ambicioses que donen una resposta real als nostres problemes, perquè cal no oblidar que els problemes de la gent jove tenen un efecte en el conjunt de la societat. Cal assegurar el nostre benestar i posar en el centre d’aquest la salut psicològica i emocional, especialment després de més d’un any de pandèmia, i s’ha de fer mitjançant la coordinació amb els poders públics, com en el Pla Ariadna. Que el Pla Ariadna sembre les primeres llavors per a un canvi estructural i un futur en el qual la joventut siguem una prioritat i tinguem oportunitats de canviar la nostra situació. Cuidar de la joventut és cuidar de tota la ciutadania. Perquè som futur, però també vivim el present. I necessitem ajuda ara.
Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives
Les polítiques públiques en matèria de joventut requereixen la implicació de diferents actors de la societat i cal transmetre que invertir en aquestes suposa contribuir al desenvolupament de tota la societat, significa ampliar el conjunt de garanties i drets que necessitem per dur a terme el nostre projecte vital, per sentir-nos reconfortades i poder comptar amb diferents oportunitats per a créixer com a ciutadanes i ciutadans.
Per a pal·liar els efectes de la crisi socioeconòmica, que ja arrossegaven des de fa almenys una dècada, cal una coordinació màxima per a un pla d’accions que cobrisca les nostres necessitats una a una i que la pobresa o situació d’exclusió social en la qual estem immerses deixe de suposar un agreujament de la nostra salut mental. És important escoltar a la joventut i treballar conjuntament. La transversalitat de les polítiques de joventut és més necessària ara que mai, i la clau per a aconseguir-la està en teixir ponts i espais de coordinació entre l’Administració i organismes com el Consell Valencià de la Joventut. A més, seria molt interessant analitzar la perspectiva jove que inclouen els poders públics en les accions i projectes, així com en els Pressupostos de la Generalitat Valenciana.
Cada vegada hi ha més joves afectades per depressió, ansietat, estrés o trastorns de la conducta alimentària, i tot açò sumat a l’augment de temptatives de suïcidi. De manera especial ho han sofert les joves i aquelles que s’hi troben en risc d’exclusió social. Cada any que passa per a les persones joves compta i cal ser responsables de l’atenció que se’ls concedeix. Després d’un tancament on les persones joves han vist minvats els recursos i la socialització, cal entendre que és el moment de reforçar l’atenció a la joventut.
Vicepresidència segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica
L’accés universal a un habitatge digne és un factor d’inclusió social que des de les Administracions públiques s’ha de garantir acabant amb els desnonaments i promovent programes d’accés social a l’habitatge i al lloguer. A més del dret a l’habitatge digne, cal garantir recursos residencials als col·lectius vulnerables, com a eina d’inclusió, amb equips de tractament assertiu comunitari (persones sense llar, salut mental, patologies dobles…) o de recuperació integral (violència masclista, persones refugiades…). També, des de les Administracions públiques, han d’assegurar el dret a l’emancipació dels i les joves per mitjà de sistemes de lloguer social.
Ha de quedar blindat i els poders públics estan lligats al dret a l’habitatge com a una obligació pròpia perquè aquest no es convertisca en un privilegi, ja que no tota la població jove pot permetre’s aquesta cobertura residencial. De fet, quan parlem de si una persona s’ho pot permetre o no, ja estem parlant d’un privilegi. Els drets s’atorguen a les persones per a protegir-les enfront de les adversitats econòmiques perquè puguen ser gaudits per igual, independentment del seu poder econòmic i, fins al moment, la realitat ens demostra que només el 17% de la població jove es pot emancipar.
L’habitatge és un dret per a la gent jove. Cal aconseguir l’autonomia residencial i regular els preus del lloguer ha de ser una prioritat per als poders públics. Cal incorporar accions informatives i d’assessorament per tal que connecte l’Administració pública amb les persones joves. Anem per bon camí, però fa falta continuar sent ambicioses.
Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic
El model econòmic que tenim no funciona per a la joventut valenciana. La situació de la gent jove al nostre territori ja era precària abans de la pandèmia i ara, amb les conseqüències de la crisi socioeconòmica causada per la Covid-19, que ens han afectat especialment, la nostra situació és crítica. Elevada taxa d’atur juvenil, temporalitat, subocupació, sobrequalificació, parcialitat i baixos salaris. La joventut tenim una dificultat enorme per a accedir al món laboral i quan ho aconseguim, sols tenim accés als llocs de treball amb pitjors condicions laborals. És essencial abordar des de les institucions un canvi del model econòmic que incloga la perspectiva juvenil de manera transversal. Un nou sistema que funcione també per a nosaltres.
A més, cal tenir present l’enorme impacte que aquesta situació precària té en la nostra salut mental, com la incertesa sobre el futur o la inestabilitat econòmica. També s’ha de posar en marxa la Comissió Tècnica i la Comissió del Joc, contemplades en la Llei de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana. Aquest és un fenomen que afecta especialment a la gent jove i cal que des de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic es duguen endavant totes les mesures per a fer front a aquesta xacra.
Per tot això, és necessari augmentar les partides pressupostàries destinades a polítiques de joventut i destinar recursos per a donar solucions a les nostres problemàtiques. Les persones joves som ciutadanes de ple dret i mereixem l’atenció de les institucions públiques.
Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública
La crisi causada per la pandèmia ha provocat que cada vegada més persones joves decidisquen apostar per l’estabilitat laboral característica del sector públic enfront de la inestabilitat de l’àmbit privat. Per aquest motiu cada vegada més persones joves aposten per un nou projecte de vida i s’embarquen en la preparació d’unes oposicions per a treballar a l’Administració pública.
El treball d’estudiar una oposició suposa una gran despesa econòmica, a més d’una planificació personal i preparació mental. Les altes exigències d’aquesta feina poden suposar un enorme desgast i patiment pel que fa a la salut mental, per no arribar a aconseguir els objectius tot i esforçar-se amb molta dedicació, pel temps que s’ha d’emprar, per privar-se de la socialització durant una temporada. Enfront d’aquestes situacions cal cuidar la possibilitat de no arribar a tot.
Per altra banda, cal fer referència a la necessitat de desenvolupar programes de suport a persones joves amb necessitats en salut mental que hagen confrontat amb la justícia, especialment si són menors. Cal fer un acompanyament per la reinserció de persones privades de llibertat, organitzar grups de suport emocional per a les i els joves que es troben empresonats, així com formar als agents de l’àmbit penitenciari en temes de salut mental envers la joventut.
Conselleria d’Educació, Cultura i Esport
L’educació no formal s’ha convertit en aquest últim any en un espai de socialització imprescindible per a la joventut valenciana, qui havia vist com el seu món s’aturava a causa de la Covid-19. Gràcies al treball de milers de persones voluntàries, vora 40.000 xiquets, xiquetes i joves han pogut relacionar-se i pal·liar l’efecte psicològic que la pandèmia, el confinament i les restriccions han causat en les persones més joves. No oblidem que l’accés a l’oci educatiu és un dret de la joventut reconegut en l’article 68 de la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència i que són les Administracions públiques, tal com diu la norma, les encarregades de promoure’l, garantir l’accés i donar suport a les entitats que duen a terme les activitats.
A més, l’educació no formal ha demostrat ser un espai segur enfront de la Covid-19 i una eina essencial en la contenció i prevenció de contagis, igual que ho ha sigut l’educació reglada, i per tant demanem un tracte igualitari. Sempre hem defensat un model d’educació integral, on formal i no formal es complementen per a oferir una formació completa als xiquets, xiquetes i adolescents en valors i coneixements.
Pel que fa a l’educació formal, cal fomentar la participació de l’alumnat en la presa de decisions ara més que mai que hem de reinventar-nos i reavaluar-nos constantment, l’alumnat s’ha de sentir integrat en el sistema educatiu per tindre cura d’aquest i millorar-lo amb noves propostes contínuament.
Per això, és essencial que des de les institucions es pare atenció a l’oci educatiu i la participació en l’educació formal, ja que s’ha demostrat el seu paper clau en el desenvolupament personal i social de la joventut i, sobretot, en el benestar físic i també mental de xiquets, xiquetes i joves.
Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública
La pandèmia de salut mental és una realitat, la societat ha sigut poc comprensiva amb la joventut i estem patint greument les seues conseqüències. Són alarmants les dades que arriben des del servei d’urgències, les temptatives de suïcidi creixen setmanalment i això és tan sols una xicoteta mostra visible del patiment que hem patit les joves durant aquest últim any.
La salut mental dels i les joves determina el desenvolupament psicosocial i des del Consell Valencià de la Joventut considerem molt necessari visibilitzar com les entitats juvenils són agents facilitadors d’una millor salut mental, espais on les persones joves tenen oportunitats d’aprenentatge a través de l’educació no formal, donant als joves l’oportunitat de desenvolupar valors, habilitats i competències diferents de les desenvolupades en el marc de l’educació formal i oferint-los oportunitats positives en el seu desenvolupament psicosocial.
La coordinació entre escola, serveis socials, atenció primària de salut i salut mental ha d’estar ben sistematitzada i els i les professionals de totes les àrees ben formades en la detecció i intervencions precoces. Dins de l’educació, els sistemes d’educació no formal són generadors d’eines per a la gestió del comportament i d’adquisició de competències clau, que són definitives per al desenvolupament personal de les persones joves i la seua inclusió social.
El got està a punt de vessar i necessitem accions que es focalitzen en l’atenció i benestar mental de la joventut.
Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball
La joventut hem sigut, com també va passar al 2008, el grup demogràfic més afectat per la crisi socioeconòmica causada per la Covid-19. En l’últim any hem vist com les xifres d’atur juvenil al nostre territori es disparaven. A més, el treball al qual aconseguim accedir és tremendament precari. A les joves treballadores ens assetja la temporalitat, la subocupació, la sobrequalificació, la parcialitat i els baixos salaris. La realitat actual impedeix que les persones joves puguem dur endavant el nostre projecte vital, que ens emancipem o que accedim a l’habitatge. No oblidem també l’impacte negatiu que té per a l’economia la inestabilitat financera en què vivim la joventut.
Aquesta situació ens porta a viure en una constant incertesa sobre el nostre futur, fet que produeix un impacte colossal en la nostra salut mental. No saber fins a quan podré pagar el lloguer, necessitar l’ajuda financera de pares i mares o no poder deixar la llar familiar són les preocupacions que ens turmenten dia a dia. La nostra incapacitat per a ser econòmicament independents no sols ens afecta en termes monetaris, sinó que deixa una empremta important en el nostre estat psicològic. Per tant, cal apostar per l’ocupació jove i destinar recursos que incentiven la creació de situacions favorables pel desenvolupament de nous llocs de treball, de qualitat i la contractació jove en empreses. No sols per a disminuir la taxa d’atur, sinó també per a garantir el nostre benestar emocional.
Per a tot això és necessari la col·laboració amb òrgans com el Consell Valencià de la Joventut, incloure la visió i perspectiva jove en cada pas que es dona i implicar-nos en l’elaboració dels plans que van dirigits a nosaltres; especialment ara que l’Avalem es troba en un moment de transformació.
Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica
La crisi climàtica fa anys que ha redefinit la nostra relació amb el medi ambient i ara la pandèmia també ho ha fet. Les activitats d’oci convencional van ser paralitzades per les restriccions sanitàries, fet que va propiciar un apropament entre la població i la natura. La ‘nova normalitat’ ha creat les condicions perfectes per a convertir el riquíssim patrimoni natural valencià en una alternativa real d’oci i esplai. En moments difícils en els quals la joventut ha vist la seua vida aturada i la socialització cancel·lada, la natura s’ha erigit en una ferma aliada per protegir el benestar físic i, sobretot, mental de la població jove.
L’últim any ens ha ajudat a redescobrir el medi ambient i tots els beneficis que ens pot reportar i amb això ha sorgit la necessitat de desenvolupar eines com Més Que Acampar per fomentar i difondre espais on dur a terme activitats d’oci educatiu i respecte a la natura.
Per això és més necessari que mai posar en marxa polítiques que protegisquen el nostre planeta i enceten una transició ecològica per a generar un canvi de sistema que respecte el medi ambient, des de la corresponsabilitat, tant individual com col·lectiva. L’emergència climàtica és un dels grans reptes mundials del nostre temps i serem la gent jove qui haurem de viure demà amb les conseqüències del que fem hui. Necessitem cuidar de la natura per a cuidar de la joventut i garantir el futur del planeta per a protegir el nostre benestar.
Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat
La precarietat juvenil té un component clau que l’alimenta: els impediments i la manca d’alternatives de transports a un preu assequible per a les persones joves i que reculla la cohesió territorial que exigeix la distribució del nostre territori, ja que la insuficiència de connexions amb la resta de demarcacions valencianes augmenta en els entorns rurals.
Les persones joves necessitem facilitat per poder desplaçar-nos i accedir als llocs d’estudi o treball mitjançant una mobilitat sostenible, que no supose una trava més a les limitacions a les quals fem front contínuament. Cal la unificació de l’abonament jove il·limitat en tot el territori valencià. A més, s’ha de prendre en consideració la importància d’afavorir desplaçaments entre joves que generen hàbits de mobilitat saludable, segurs i sostenibles. Cal un aprenentatge que supose una contribució al benestar del planeta, ja que amb la mobilitat sostenible s’hi redueixen les emissions de contaminants que tenen efectes negatius per la salut i alhora això suposa un benestar personal i emocional per les persones joves que suposa la reducció de malalties i minora el risc de mortalitat prematura.
En definitiva, s’ha de promoure un transport actiu, saludable i assequible en els desplaçaments quotidians de les persones joves, especialment en zones rurals.
Conselleria d’Innovació, Ciència i Societat Digital
El nombre de joves que necessitem compaginar estudis i treball és cada vegada més alt, tot i això en aquesta sobrecàrrega de tasques ens trobem amb traves i impediments per les incompatibilitats de l’incomprensible sistema universitari amb el món laboral. Tot això fora del model de pràctiques no remunerades, jornades diàries de feina no remunerades i que estan completament normalitzades, però que suposen una exhaustiva explotació de les persones joves. En general, hores de feina que deixen de banda l’esfera de les cures per a una mateixa i del creixement emocional. En conseqüència, es genera un esgotament mental i una dura obligació que provoca estrés i ansietat.
A més, aquest curs ha sigut especialment complex i ens ha demostrat la necessitat de l’alumnat de tindre classes presencials i la importància per als i les estudiants de socialitzar amb tota la comunitat educativa, imprescindible per tenir una experiència completa de la universitat. Cal garantir l’accessibilitat a les eines tecnològiques de totes les joves, especialment a les quals estan en situació de pobresa, una urgent necessitat sorgida de la ràpida digitalització que estem vivint.
D’altra banda, aquest període universitari ha sigut especialment precari per a les persones joves investigadores, cal intensificar la promoció i l’increment de beques d’investigació, especialment les relatives a les ciències socials. És imprescindible la col·laboració en universitats públiques en connexió amb la realitat laboral.
Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat
Garantir la participació de les persones joves i implicar-les en els processos de decisió genera un desenvolupament de la joventut i proporciona una educació en la cultura ciutadana i que desperta la corresponsabilitat dels i les joves en la presa de decisions de la nostra comunitat i l’entorn que ens envolta. És una necessitat per a créixer i integrar-se en la societat i cal fomentar al màxim els espais de trobada i de debat.
Un bon exemple i inici per a incloure la veu de la gent jove ha estat l’Opina Jove, tot i això cal anar més enllà i no limitar-nos a la intervenció de les entitats, cal caminar cap a la participació de la joventut en la societat, associada i no associada. Vivim en una societat feta per adults i dirigida a aquests i cal revisar els mecanismes de participació de la gent jove, fomentar-los i educar en participació per visibilitzar la nostra realitat.
La participació es promou també des d’entitats d’educació no formal on podem comptar amb més de 40.000 xiquetes, xiquets i joves valencianes que progressen com a veïnes i veïns crítics i lliures en el nostre territori. Aquestes entitats juvenils a més suposen una eina de prevenció i detecció precoç de trastorns mental, suposen una ferramenta per afavorir una adequada salut mental per a les joves i ofereixen l’oportunitat d’adquirir competències que generen habilitats per al desenvolupament personal i que resulten essencials per a la inclusió social.
Cal, per tant, prestar-les especial atenció i destinar ajudes per sostenir la seua activitat i el treball voluntari que es realitzen. Participar en les entitats juvenils d’educació no formal és una de les formes més freqüents entre la població jove d’intervenir en la societat, de tractar els temes que l’afecten o interessen i desenvolupar criteris d’avaluació de manera justa, cabdal i transversal.