- L’organització ha presentat un document que aposta per mesures concretes en àmbits com l’emancipació, la salut, l’educació integral o la reconstrucció equitativa i sostenible
- Pilar Blasco: “És important que es faça un estudi de les conseqüències que pateixen i patiran les persones menors de 30 anys, un dels col·lectius més es ressent davant qualsevol crisi”
- El document conforma un marc base perquè l’Administració Pública tinga en consideració les necessitats de la joventut valenciana a l’hora de plantejar les mesures per a la recuperació social
El Consell Valencià de la Joventut ha presentat hui un document que analitza l’impacte de la COVID-19 en la joventut valenciana i proposa mesures concretes en àmbits con la transversalitat de les polítiques de joventut, l’educació formal i no formal, l’ocupació o l’habitatge. Segons la seua presidenta, Pilar Blasco, este manifest és “la base” per realitzar “un estudi quantitatiu i qualitatiu” sobre les conseqüències que sofriran les persones valencianes menors de 30 anys, “un dels col·lectius més vulnerables davant qualsevol crisi”. Per això, segons el Consell Valencià de la Joventut, cal “apostar per la joventut, ara més que mai, per tal de no cronificar la seua pobresa”.
En el document, on han col·laborat entitats i consells de joventut , es deixa patent la preocupació que senten les persones joves sobre el seu futur i els problemes que això comporta per a la seua salut mental. “Les conseqüències socioeconòmiques de la crisi generen i generaran tensió econòmica, incertesa sobre el futur, frustració, desmotivació o ansietat. Per això cal reforçar de forma prioritària el sistema públic d’assistència psicològica permanent”, ha explicat Blasco.
La presidenta també ha expressat “la preocupació que senten” per algunes de les mesures que han llançat des del govern central i que “deixen fora les persones menors de 23 anys”, com l’Ingrés Mínim Vital. En este sentit, ha apuntat: “Les persones de 16 a 23 anys també tenen treballs precaris i temporals, a banda del temps que dediquen a la seua formació. Negar-los l’Ingrés Mínim Vital és negar esta realitat”.
Entre les seues mesures, el manifest fa especial menció a la necessitat de regular els preus del lloguer i d’augmentar les partides pressupostàries de les ajudes a l’habitatge. “Cal recordar que la majoria de les persones joves no pot emancipar-se i, si ho fa, és amb la modalitat de lloguer. Per això, després de la crisi sanitària serà molt important donar un impuls a l’habitatge per no deixar ningú enrere”, ha apuntat la presidenta del Consell.
Per la seua banda, l’educació formal i no formal tenen un paper rellevant en eixa recuperació. Des del Consell Valencià de la Joventut creuen necessari “garantir el dret a l’oci educatiu”, com apunta la Llei de Polítiques Integrals de Joventut, per tal que xiquets, xiquetes i joves puguen accedir-hi. A més, també aboguen per la reducció de les taxes universitàries, programant una baixada progressiva i incidint especialment en les segones, terceres i posteriors matrícules. “És important que s’elimine, a més a més, el requisit acadèmic de les beques de la Generalitat, perquè això sols aboca les famílies més vulnerables a un cercle viciós del qual no poden eixir”, ha dit Pilar Blasco.
Des del Consell Valencià de la Joventut creuen que “és el moment oportú” per al “replantejament de les relacions” i el plantejament de “canvis estructurals”, tant pel que fa a la diversitat com per “l’aposta cap a un nou model de relació amb el medi ambient”. En este sentit, Blasco ha apuntat: “Cal pensar en un tipus de relacions on les persones estiguen al centre, sobretot aquelles a les quals la crisi de la Covid-19 els afecta d’una forma més particular o agreujada a causa de discriminacions prèvies (dones, persones amb discapacitat, etc.)”.
