- La incertesa sobre el futur és la principal causa dels problemes mentals entre la població jove, seguida de la inestabilitat laboral i els problemes econòmics
- El 69% pensa que els centres d’Atenció Primària no estan preparats per a atendre els seus problemes de salut mental
Sols el 19% de la joventut valenciana demanaria ajuda professional en cas de sofrir ansietat i només un 11% ho faria en situacions d’estrés, segons indiquen els resultats preliminars de l’estudi sobre salut mental i joventut que prepara el Consell Valencià de la Joventut (CVJ) i que veurà la llum en la primera meitat de 2022. Malgrat aquestes dades, el 80,62% de les persones joves de la Comunitat Valenciana afirma haver sentit estrés en alguna ocasió; el 73,38%, ansietat, i el 46,15%, depressió.
“Crida poderosament l’atenció que les patologies mentals amb major incidència, com l’estrés i l’ansietat, són aquelles on hi ha una menor predisposició a demanar ajuda. En canvi, quan parlem, per exemple, d’estrés posttraumàtic o trastorns alimentaris, malalties sobre les quals n’hem sentit parlar més, la quantitat de persones joves que buscarien ajuda professional supera el 80%, quan la seua incidència és molt menor”, ha explicat la vicepresidenta del CVJ, Irene Peris, qui ha afegit: “Aquesta és la prova que per a acabar amb l’estigma i animar a la gent jove a demanar ajuda cal normalitzar la salut mental, parlar d’ella a casa, a l’escola i al carrer”.
Així mateix, un 67% de la joventut valenciana considera que la pandèmia ha visibilitzat els problemes de salut mental, encara que el 70% continua pensant que es tracta d’un tema tabú.
Entre les principals causes que ocasionen els problemes mentals entre la joventut, destaca la incertesa sobre el futur (74,46%), seguida de la inestabilitat laboral (67,54%), els problemes econòmics (66%), l’aïllament social (56,92%) i les dificultats per a l’emancipació (51,69%).
La predisposició a demanar ajuda augmenta amb l’edat
En totes les patologies, les persones joves entre 25 i 30 anys són les més proclius a recórrer a l’ajuda professional d’una persona psicòloga o psiquiatra amb valors que superen el 90%, excepte l’estrés que representa el 72,27%. En canvi, la joventut menor de 25 anys prefereix buscar el suport de la família i les amistats.
“La predisposició a demanar ajuda professional augmenta en la mesura en què ens fem majors, ja que tenim una major autonomia i més recursos al nostre abast. Per això és tan important millorar l’atenció psicològica en la sanitat pública i estendre la presència de les professionals de la salut mental més enllà de l’àmbit hospitalari, com, per exemple, als col·legis”, ha apuntat Peris.
Més recursos per a la salut mental
El 78,46% de les persones joves valencianes creu que els recursos que es destinen a la salut mental de la joventut són insuficients, al mateix temps que el 69% pensa que els centres d’Atenció Primària no estan preparats per a atendre els seus problemes de salut mental.
Entre les accions d’intervenció proposades en l’enquesta, les que tenen major acceptació són facilitar l’accés a professionals de la psicologia en altres àmbits diferents del sistema de salut, augmentar el nombre de professionals de salut mental en Atenció Primària, incrementar el nombre de centres especialitzats en salut mental i impartir tallers d’educació emocional en els centres educatius.
Aquesta primera part de l’estudi recull les enquestes realitzades a 650 persones joves d’entre 16 i 30 anys residents a la Comunitat Valenciana. La mostra atén a paràmetres de representativitat i distribució en funció de variables com l’edat, l’àrea territorial, l’origen i el sexe.