- “A les portes del 8 de març ens trobem amb unes dades que ens recorden que encara queda un llarg camí que recórrer pel que fa a la igualtat entre homes i dones”, afirma la presidenta del CVJ
- L’entitat juvenil reclama mesures per al foment de l’emancipació “transversals i a llarg termini” i que “provoquen canvis estructurals” en el mercat laboral i en el de l’habitatge
L’emancipació juvenil a la Comunitat Valenciana ha caigut fins al 13,7% en el primer semestre de 2021, experimentant un decreixement del 3,5% respecte de l’any anterior i situant-se per davall de la mitjana nacional (14,9%), segons les últimes dades de l’Observatori d’Emancipació del Consejo de la Juventud de España.
Aquesta davallada ha tingut un impacte especialment sever entre les dones joves, encara que el nombre de les joves emancipades és major que el dels homes. Així, la taxa d’emancipació entre les dones joves s’ha reduït en més de 5 punts percentuals, mentre que la dels homes joves sols decreix un 2%.
“L’emancipació juvenil al nostre territori ha caigut quasi nou punts percentuals en els últims deu anys, com a conseqüència de la crisi financera de 2008 i la crisi econòmica provocada per la pandèmia, però també per la falta de polítiques en la matèria”, ha denunciat la presidenta del CVJ, Cristina Martínez, aquest matí en roda de premsa.
Per la seua part, el responsable de Consells de la Joventut, Participació i Voluntariat del Consejo de la Juventud de España (CJE), Juan Gallo, que també ha participat en l’encontre, ha assenyalat “la necessitat de continuar aprofundint en mesures per a acabar amb la crisi que viuen les persones joves” i ha recordat que “el CJE ha presentat 12 esmenes a la Llei de Dret a l’Habitatge, actualment en debat en el Congrés dels Diputats, amb l’objectiu d’impulsar l’emancipació juvenil”.
Feminització de la precarietat laboral
Martínez també ha alertat de l’eixamplament de la bretxa de gènere en el referent a les condicions laborals i econòmiques i ha explicat que “les dones joves lideren tots els indicadors de precarietat laboral”.
La temporalitat entre les joves es situa en el 66,7% i ha experimentat una crescuda del 13,2%, quasi el triple que entre els homes. Pel que fa al total de la població jove valenciana, 9 de cada 10 contractes signats en el primer semestre de 2021 van ser temporals.
Així mateix, el treball a temps parcial entre les dones joves ha augmentat fins al 40,1% en els primers sis mesos de 2021, mentre que es redueix quasi a la meitat entre els homes joves (23,7%). També la subocupació, és a dir, que treballen menys hores de les que volen o poden, ha augmentat entre les joves (20,5%), al temps que s’ha reduït entre els joves (15,6%), generant una escletxa de més de cinc punts.
“A les portes del 8 de març ens trobem amb unes dades que ens recorden que encara queda un llarg camí que recórrer pel que fa a la igualtat entre homes i dones”, ha afirmat Martínez, qui ha afegit que “la perspectiva de gènere ha d’estar present en les polítiques de foment de l’emancipació juvenil”.
A més, el salari mitjà que perceben les persones valencianes menors de 30 anys és de 835 euros, una xifra que, malgrat l’augment que ha experimentat respecte a l’any anterior, està per davall del Salari Mínim Interprofessional (1.000 euros) i la mitjana estatal (895,47 euros).
Accés a l’habitatge
L’accés a l’habitatge continua sent una “missió impossible” per a la joventut. Una persona jove asalariada ha de destinar el 62,4% del seu salari a pagar el lloguer si s’emancipa en solitari i un 35,1% si comparteix pis. Aquestes xifres han millorat respecte als últims mesos de 2020, però encara superen la recomanació del Banc d’Espanya, que aconsella que aquesta despesa no supose més del 30% del sou.
Pel que fa a la compra d’habitatge, l’enorme inestabilitat laboral i els baixos salaris que perceben les persones joves impedeixen complir amb els requisits necessaris per a accedir al finançament hipotecari en la majoria de casos.
“Oblidar-se de la joventut i no garantir una vida digna per a les persones joves no sols ens afecta a nosaltres, sinó que l’impacte repercutirà en tota la societat a través de la insostenibilitat de les pensions, la caiguda de la natalitat o la pèrdua de poder adquisitiu de les famílies joves, entre altres”, ha explicat Martínez.
Mesures estructurals i a llarg termini
El CVJ ha reclamat mesures per al foment de l’emancipació “transversals i a llarg termini” i que “provoquen canvis estructurals” en el mercat laboral i en el de l’habitatge “sense oblidar la perspectiva de gènere”. Entre les seues propostes destaquen la regulació del preu del lloguer, l’elaboració d’un Pla Valencià d’Habitatge per a Joves i l’impuls del canvi generacional en les empreses mitjançant els contractes de relleu com a mecanisme de contractació d’una persona jove per cada jubilació. També han demanat accions destinades a sensibilitzar a empreses i ciutadania sobre els desavantatges que pateixen les dones joves i la inclusió de segells que certifiquen a empreses, associacions i cooperatives amb plans d’inserció laboral de les dones joves i col·lectius en risc de pobresa o d’exclusió social.
Consulta l’informe complet ací.
